C I N Q U E C E N T O

El cinquecento és una època molt breu en la història de l’art a que inicia l’any 1500 i es dona per finalitzat el 1527 amb el saqueig de Roma per Carles V, tot i això podem dir que és una de les èpoques de màxima esplendor de tot el Renaixement en el qual per exemple en la pintura, els pintors tenen el domini de les tècniques i fan obres de gran qualitat que reflecteixen una molt bona definició.

Igual que el ‘’quattrocento’’ el cinquecento es desenvolupa per Itàlia per ser més exactes a les ciutats de Roma i València a diferència del quattrocento que es situava a Florència.

Quant va finalitzar el cinquecento i per tant també el moviment anomenat Renaixement, comença el Manierisme que s’allunya de l’humanisme i realisme del cinquecento o Alt Renaixmenet.

Màxims exponents:

·Arquitectura: Donato Bramante.

·Pintura: Leonardo da Vinci, Rafael Sanzio i Miquel Àngel.

·Escultura: Michelangelo Buonarroti (Miquel Àngel).

ARQUITECTURA

Seguint la tendència del Quattrocento l’arquitectura d’aquest periode es caracteritza per la cerca de la simplicitat en les edificacions eliminant així elements decoratius sense utilitat i per altre banda la construcció de la monumentalitat basada en l’harmonia.

Aquesta eliminació de decoració o ornamentació s’anomena PURISME que s’implantaria en gairebé tota l’arquitectura del cinquecento i no es començaria a substituir fins el Manierisme que buscaria altres recursos en l’arquitectura. Finalment també s’ha de destacar la decisió dels arquitectes per optar en la majoria dels casos per les plantes o edificis amb una cúpula central.

OBRES I ARTISTES:

Basílica de Sant Pedro (Donato Bramante), Ciutat del Vaticà:

Biblioteca Laurenciana (Miquel Àngel), Florència:

ESCULTURA

Després del quattrocento on l’escultura havia tornat a recordar a les obres clàssiques romanes i greges amb aquella cerca del moviment, el Cinquecento  de totes les característiques potser la més destacable és la grandiositat d'unes figures de faccions perfectes i gestualitat terrible que els seus contemporanis anomenaren la terribilita.

Els rostres mostren una cara apassionada i el cossos en la majoria de cassos nus, estan dotats d’una gran tensió vital.

Obres i Artistes:

Moisès (Miquel Àngel), San Pietro in Vincoli:

E

El David (Miquel Àngel), Roma: