Q U A T T R O C E N T O
És un dels periodes més importants del sistema artístic d’Europa. Es mou al llarg de tot el segle XV i es la primera fase del moviment artístic conegut com a renaixement. El QUATTROCENTO (entre 1401 - 1500) neix a Florència impulsat per la família Médici, amb la caiguda de Constantinoble savis i bizantins fugen a Itàlia i s’sintal·len en les riques ciutats-estat. Amb la gran acumulació de diners dels burgs italians al llarg de l’edat mitjana a causa de la bona situació d’Itàlia al Meditterràni per rutes comercials ha fet que s’aconseguí un gran nivell de cultura internacional.
En aquesta època ja trobem la figura de l’artista desapareixent així l’anonimat. Apareix el taller de mestres que rep encàrrecs de clients amb l’aparició de l’autor. Finalment la figura humana es pinta independentment del que es representi, ja que s’agafa una visió de l’home com a la creació més perfecte de Deu.
-Les tècniques de pintura també evolucionen, aconseguint una millor perspectiva.
-En el sector de l’escultura es torna a l’imitació del clàssic romà i grec.
-En arquitectura també es retorna a les línies de l’art grec i romà.
Màxims exponents:
-ESCULTURA: Donato di Niccolò di Betto Bardi (Donatello).
-PINTURA: Masaccio, Fra Angélico, Sandro Botticelli, Piero della Francesa, Paolo Uccello, Filippo Lippi i Andrea Mantegna.
-ARQUITECTURA: Filippo Brunelleschi i Leon Battista Alberti.
ARQUITECTURA
A causa de la greu crisi originada per la pesta el 1348, gran quantitat d’edificis havien resultat inacabades i una vegada restablerta la normalitat després de l’epidèmia, els gremis i altres entitats van destinar grans esforços econòmics per l’acabament de les obres.
En l’arquitectura, trobem una gran manifestació de l’influència de l’antiguitat clàssica mostrats en dos exemples:
- Utilització d’elements formals de l’art grec i romà.
- Racionalització de l’espai.
Del primer punt podem dir que tornen els ordres clàssics com són l’arc de mig punt i la cúpula de mitja esfera, els arcs arquitravats, els entaulats, entre altres.
I en quant al segon punt, diem que l’edifici es concep com a una unitat. Es dona molta importància al cercle, el quadrat, l’esfera i el cub, es a dir, les formes bàsiques.
OBRES I ARTISTES:
Basílica de Sant Llorenç (Filippo Brunelleschi), Florència:
Cúpula de Santa Maria del Fiore (Filippo Brunelleschi), Florència:
Primer disseny de la Fontana di Trevi (Leon Alberti), Roma:
ESCULTURA
En l’escultura és on es manifesta el clàssic renaixentista. L’arquitectura no la podem agafar realment com a exemple perquè la seva funció era diferent i més enllà dels esbossos de les descripcions dels escriptors no es tenien més referents pictòrics. Però a diferència, l’escultura antigua és prou abundant i responia molt bé a la natura com a referent a banda de ser propi respecte el marc arquitectònic, un punt molt important en l’escultura renaixentista.
En l’escultura els escultors centren l’atenció en l’escultura exempta, això no vol dir que desapareixi el relleu escultòric, ja que una altra gran aportació del Quattrocento és l’aplicació de la pesrpectiva al relleu.
Per la part formals, l’escultor renaixentista es centra en el motiu bàsic de l’escultura, és a dir la figura humana, recuperant aquella representació del cos nu i plasmant el moviement.
Finalment en l’apartat de materials, trobem el marbre i el bronze que són també molt apreciats, tot i que també s’utilitza l’alabastre o la terracota esmaltada.
OBRES I ARTISTES:
Relleu de la Porta del Paraís (Lorenzo Ghiberti), Florència:
David (Donato di Niccolo, Donatello), Florència:
La Cantòria (Luca della Robbia), Florència:
PINTURA
Tenim dos punt de referència en la pintura del Quattrocento:
- Giotto di Bondone és l’home que fa el punt de partida per representar com és el mon en realitat.
- L’antiguitat clàssica en les obres, tot i que el coneixement que tenien en aquella època era més aviat literària que real.
Amb aquests dos punt en treiem totes les característiques principals de la pintura del Quattrocento:
- Perspectiva lineal
- Volum de les fiugres i domini de l’esforç.
- Se li resta importància a la pintura religiosa tot i seguir sent important, apareixen nous temes i gèneres com són: l’al·legoria, el paisatge i els temes mitol·lògics.
- S’emprenen tècniques més avançades en la part de suport: el llenç cada cop guanya més importància i pel que fa a tècniques pictòriques s’introdueix la pintura a l’oli que encara avui en dia es molt valorada, les barreges de tremp i oli i finalement els varnissos.
- Per aconseguir una millor en les ombres i per crear efectes de llum s’utilitzen els degredats.
OBRES I ARTISTES:
- Mostren preocupació per la perspectiva i la corporeïtat de les figures.
La resurrecció del fill de Teòfil ( Masaccio), Florència.
La Batalla de San Romano (Paolo Uccello), París:
2. Pintors que donen prioritat a la claredat de la línia i a les formes suaus.
El naixement de Venus ( Sandro Botticelli), Florència:
Autoretrat del mateix autor (Filipo Lippi), Florència:
