EL MODERNISME CATALÀ

El Modernisme a Catalunya va tenir una gran expansió, per tal d'afermar les seves diferències amb Espanya i reforçar els seu nacionalisme polític després d'una llarga decadència que va començar a la derrota del 1714 i la posterior pèrdua dels drets i institucions.

Els Modernistes, creien en la imaginació creativa com a creadora de símbols. De fet, el Modernisme representa a tot el món i en especial a Catalunya la llibertat per la creació de noves formes anteriorment no acceptades, traient l'art de l’estètica acadèmica.

El Modernisme català no només reflecteix en la seva arquitectura la riquesa ornamental sinó que també manifesta un interès per mantenir i renovar les tècniques tradicionals de construcció i decoració, utilitzant materials antics com el totxo i nous, en aquella època, com el ferro i també noves tècniques ceràmiques.

El Modernisme va tenir una enorme acceptació social a Catalunya com a part de la "Renaixença" i els artistes que en formaven part van esdevenir molt populars. A part dels arquitectes, també van ser importants pintors com Ramon Casas, Isidre Nonell o Santiago Rusiñol.

Arquitectes:

Antoni Gaudí

A Catalunya l’artista més conegut i important és Antoni Gaudí. En el marc d’un poderós ressorgiment de la cultura catalana: la Renaixença, la rica burgesia industrial, culta i nacionalista, acceptarà el nou moviment perquè en ell es barregen la  tradició, novetat i refinament. Aquesta vitalitat cultural i cosmopolita de la fi de segle a Catalunya va unida al desenvolupament de la indústria, especialment la metal·lúrgia.

Gaudí passa artísticament per diversos períodes. En un principi està influenciat pel eclecticisme francès, com es pot comprovar en la Cascada del Parc de Barcelona. Posteriorment viu una etapa oriental caracteritzada pel fort ús del color com per exemple el Palau Güell de Barcelona, si bé ja apareixen en ell els seus típics arcs parabòlics a les portes, i un personal estil d’inspiració biològica.

La tradició gòtica influeix molt a Gaudí, qui inicia el seu camí goticista, de tall medieval. Finalment, l’artista assoleix la maduresa creativa, el modernisme ple en el Parc Güell, on es barregen arquitectura i escultura en la mateixa naturalesa.

La obra per excelència de Gaudí és la Sagrada Família on encara ara, l’obra es manté inconclusa. De les tres façanes projectades només acaba la de la Nativitat, de la que parteixen quatre altes torres circulars rematades amb mosaics que brillen sota la llum del sol. Tracta la decoració com si fos una espectacular escultura plena de formes capricioses i abundant decoració vegetal, plenament modernista. En els frontons, tallats en pedra, emergeixen diverses estàtues que representen escenes de la vida de Jesús. El resultat és una arquitectura surrealista a la vida real.

Obra.-

A Barcelona: Bellesguard, Casa Andreu Calvet, Casa Batlló, Casa Vicens,
Col.legi Santa Teresa, Escoles Sagrada Família, La Pedrera, Pavellons
Güell , Palau Güell, Park Güell, Sagrada Família , Tanca Finca Miralles .

A La Pobla de Lillet: Xalets de Catllaràs, Jardins Artigas.

A Mataró: Cooperativa Obrera.

A Montserrat: Via Crucis (1er misteri de Glòria).

A Santa Coloma de Cervelló: Colònia Güell.

A Garraf (Sitges): Cellers Garraf.

Josep Puig i Cadafalch

Arriba a ser arquitecte municipal des dels 24 als 29 anys, època en que construeix alguns del seus primers edificis en aquesta ciutat. Va anar desenvolupant àmpliament les seves qualitats. A part de la seva activitat professional com a arquitecte, desenvolupa una àmplia labor política en el camp del catalanisme.

El 1917, el va substituir com a President de la Mancomunitat de Catalunya   desenvolupant un ambiciós pla d'escoles i institucions culturals, així com nous museus al Parc de la Ciutadella de Barcelona, activació de les excavacions d’Empúries, noves carreteres i un important desenvolupament de l'agricultura a Catalunya.

Se’l considera l'últim representant del Modernisme i el primer del Noucentisme.

La seva obra es pot dividir en tres períodes ben diferenciats:

La primera època, l'època rosa (Modernisme), pren com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i cerca la inspiració en models nòrdics. A aquesta època pertanyen la Casa Martí (1896), la Casa Macaya , la Casa Amatller (1900) i sobretot la Casa de les Punxes o Casa Terrades (1905).

La segona època blanca correspon mes aviat als gustos de la nova d’èlit burgesa, pràctica i ordenada. A aquesta època corresponen la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Company.

La tercera època, època groga es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de Barcelona de 1929, de la que fou el primer arquitecte. Es caracteritza pel monumentalisme, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús dóna com a resultat un preciosisme barroc.

Des de 1942 fins a la seva mort l'any 1957 a Barcelona, va ser President de l'Institut d'Estudis Catalans.

Obra.-

A Barcelona: Casa Macaya, Casa Martí (Els 4 gats), Casa Muley-Afid, Casa Muntades, Casa de les Punxes, Casa Sastre Marquès, Casa Serra, Fàbrica
Casaramona , Palau Baró de Quadras , Torre Pastor de Cruïlles .

A Argentona:  Casa Garí, Casa Puig i Cadafalch .

A Lloret: Creu de terme, Ermita Verge de Gràcia, Panteó Costa (Cementiri) .

A Mataró: Ajuntament, Casa Coll i Regàs, Casa Parera.

Lluís Domènech i Montaner

Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de jove la seva passió per a la arquitectura. Exercí una gran influència en la difusió del Modernisme.

Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini.

En el Restaurant del Parc de la Ciutadella, s'ofereixen solucions que s'avancen al seu temps que desenvolupa més endavant en el Palau de la Música Catalana (que te un fantàstic recobriment de mosaic, ceràmica i vitralls de diferents colors), i en els edificis projectats des d'aquella data.

Les esmentades característiques es donen també en els seus principals conjunts arquitectònics

Una interessant característica dels treballs de Domènech i Montaner és la seva evolució cap a la lleugeresa que també es fa evident en el Palau de la Música Catalana. Això s'oposa a l'evolució de Gaudí cap a una edificació més i més pesant (com La Pedrera).

Obra.-

A Barcelona: Casa Fuster, Casa Lamadrid, Casa Lleó i Morera, Casa Thomas, Museu de Zoologia, Editorial Montaner i Simón, Hospital de Sant Pau, Palau de la Música Catalana, Palau Ramon Montaner.

A Canet de Mar: Ateneu Obrer , Castell de Santa Florentina, Casa Roure (Ca la Bianga), Restaurant la Misericòrdia.

A Olot: Casa Solà-Morales.

A Reus: Casa Gasull, Casa Navàs, Casa Rull , Institut Pere Mata .

Obres i Autors del Romanticisme | Art i Història | Escola Pia Calella 4t...

B A R R O C

El barroc va ser un moviment tan artístic com cultural a nivell europeu que va agafar des de l’any 1600 fins el 1700 aproximadament, el qual es el següent després del renaixement i l’anterior al Neoclàssic. En aquesta època idealisme característic dona pas a una visió pessimista de la la vida.

L’art del barroc té una gran espectacularitat amb una decoració exuberant i frondosa, que fa recordar a les monarquies absolutistes, i la seva forma de viure, amb les seves riqueses, maneres de viure i per conseqüència feia remarcar el seu poder. Amb tot això el barroc també es coneix pel sobre nom de l’estil de l’absolutisme, i amb totes aquestes caraterístiques també servia per atemorir les possibles revolucions dels ciutadans en contra dels dos pilars dels poder de l’època.

El barroc neix a Itàlia i s’extendrà a la resta d’Europa en diferents intervals d’anys. També i gràcies a les colònies que s’havien aconseguit amb les conquestes per part dels països del vell continent el barroc també va arribar altres continents com és un gran exemple Sud-Amèrica.

ARQUITECTURA

El motor és Itàlia de nou. L’arquitectura barroca te com a carectístiques bàsiques la seva exuberant decoració i la seva capacitat en les formes i el volums.  Els autors agafen amb molt importància en els termes de la modelació de l’espai agafant com a bases les corbes concavas i convexes, i l’objectiu de l’artista era jugar sempre amb la perspectiva de la persona que observa l’edifici, amb això va neixer l’urbanisme que era la lluita per fer lligar els edificis i la natura amb certa harmonia. L’urbanisme és un moviment que va ser pensat per els reis.

ESPANYA

A espanya, la primera part del s. XVII predomina les obres austeres i amb molta simplicitat geomètrica.  El barroc a espanya es va anar introduint poc a poc a través sobretot de la decoració d’interiors d’esglésies i també en els retaules on cada cop s’apreciava una major magnificiència.

A mitjans de segle, van guanyar terreny les formes més plenes i amb volums més lliures, trencant així amb la simplicitat geomètrica.

A finals de segle, i per tant a finals del barroc a espanya hi predomina l’exuberant i impressionant decoració i la utilització de columnes salomòniques.

ESCULTURA

L’escultura barroca es caracteritza per agafar un aires de dinamisme, expresivitat, amb bastants ornaments en l’obra d’art, i agafant totes característiques observem en global com l’objectiu dels escultors es buscar el moviment i l’expressió, amb tocs de naturalisme, però deformada a gust de cada artista.  Finalment també observem com la concepció del cos c’allunya del canon grecoromà.

ESPANYA

A espanya el barroc no arriba en el mateix temps que en llocs com Itàlia o altres punts, arriba més tard, ja que a Espanya l’art gòtic s’havia assentat amb molta força (sobretot per raons religioses).  No és fins a mitjans de segle quan diem que espanya es troba en plena època barroca, anteriorment havien predominat les obres de fusta policromada amb robes a vegades reals.

A mitjans de segle observem aquesta època de barroc en ple aflorament, seguint així els passos de com tants altres països d’Europa.  

PINTURA

No podem dir del cert on es situa el centre i creació de la pintura barroca ja que en aquesta època cada país va desenvolupar la pintura barroca pel seu costat, malgrat això, observem Itàlia de nou com a centre d’influències.

Podem dir també que la pintura va servir tant a la banda religiosa i la seva contrarreforma per expressar al religió i com seguir-la, tant com als protestants que manifestaven els seus ideals també en aquestes obres d’art.

La pintura barroca es caracteritza pel realisme de les obres, els colors vius i intensos i el contrast entre ombra i llum. Finalment a partir de la segona meitat de segle XVII, la pintura evoluciona com a estil més decoratiu, amb la predominació de la pintura mural i cert interés en els efectes òptics.

ESPANYA

Tot i la forta crisi econòmica i social de l’època, la pintura va arribar amb molta força, pel que diem que va ser un època d’or per la pintura espanyola.

A espanya en destaquen tres escoles de barroc a la primera meitat de segle: la castellana, la andalusa i la valenciana.  A la segona part del barroc a espanya destaquen Madrid i Sevilla com a capitals de la pintura espanyola.

ANÀLISIS D'UNA OBRA

QUATTROCENTO (ESCULTURA): CONDOTTIERE GATTAMELATA

1. Documentació general:

1.1. Què és? Nom de l'estàtua o grup escultòric.

És una escultura renaixentista del Quattrocento anomenada Gattamelata

1.2. Què s'hi veu?

Podem veure un cavaller a sobre d'un cavall

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

El procés per esculpir-la va durar des de el 1447 fins al 1453

1.4. Qui en va ser l'autor?

Va ser Donatello

1.5. On es troba o es trobava?

Es troba a la ciutat de Padua

1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

L'època del Renaixement va ser una època de gran aportació a la cultura, la escultura es va fer a l'eèpoca del quattrocento

2. Anàlisi formal:

2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?

És una estatua del Renaixement, concretament del Quattrocento

2.2. Aspectes diversos:

És de bronze, però a causa del desgast sembla feta de pedra

2.2.1. Material utilitzat?

Bronze

2.2.2. Tècnica escultòrica?

Escultura en bronze

2.2.3. Forma. Dimensions.

Té una mida de 340 x 390 cm, té la forma d'un cavaller a sobre del seu cavall

2.2.4. Tipologia.

Escultura monumental

2.2.5. Cromatisme?

No

2.2.6. Expressa moviment, repòs, força..?

Expressa moviment, per les potes del cavall, expressa serenitat per la cara del cavaller, expressa força per els seus braços

2.2.7. Com es disposen les parts de l'escultura?

És una sola peça

2.2.8. Estil.

Quattrocento

2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?

El cavall té certa semblança als cavalls de Sant Marc, peró a diferéncia, aquesta té un genet a sobre

3. Interpretació:

3.1. Quin tema és?

Históric, representa un condottiere

3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció compleix?

Va ser construida amb la finalitat de recordar a un condottiere, ara compleix la mateixa funció

3.3. Qui encarregà l'obra?

La viuda del condottiere, Giacoma Gentile della Leonessa

3.4. A qui s'adreçava l'obra?

A la població

3.5. Símbols.

Una esfera als peus del cavall.

3.6. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

El realisme de l'art romà

3.7. Obra figurativa o no?

Si, no és abstracte

3.8. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?
Si, comunica la sensació de que res pot aturar-lo.

ANÀLISIS D'UNA OBRA

CINQUECENTO (ESCULTURA): DAVID

1. Documentació General

1.1. Què és? Nom de l'estàtua o grup escultòric.

És una escultura del renaixement, del Cinquecento, s’anomena David.

1.2. Què s'hi veu?

Mostra David preparant-se per entrar en batalla amb Goliat.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

Entre els anys 1501 i 1504.

1.4. Qui en va ser l'autor?

L’autor va ser Miquel Àngel.

1.5. On es troba o es trobava?

Es pot trobar a la Galleria dell'Accademia de Florència.

1.6. Quin era el context polític, social, econòmic, cultural, etc., del moment?

L'època del Renaixement es caracteriza per ser una de les grans aportacions a l'art i la cultura. Aquesta obra va ser creada en el període del Cinquecento.

2. Anàlisi Formal

2.1. Com és l'estàtua o grup escultòric?

És una estatua del Renaixament.

2.2. Material utilitzat?

Marbre blanc

2.3. Tècnica escultòrica?

Pedra tallada, consiteix en eliminar la pedra sobrant d’un bloc fins aconseguir la forma desitjada.

2.4. Forma/dimensions.

L’escultura té una altura de 5'17 metres.

2.5. Tipologia.

Escultura de bult rodó.

2.6. Cromatisme?

No, només es distingeix el color del marbre

2.7. Expressa moviment, repòs, força..?

Expressa repòs, però alhora esta en tensió, preparat per moures.

2.8. Com es disposen les parts de l'escultura?

En una sola part.

2.9. Estil.

Cinquecento, Renaixement.

2.10. Quines diferències i semblances presenta aquesta obra respecte d'altres del mateix indret i/o període?

La representació de presonatges mitològics, la tècnica i material escultòric, la representació de moviment i repòs, la serenitat de les expressions, etc.

3. Interpretació

3.1. Quin tema és?

S’hi veu representat David, un ésser llegendari de la Bíblia.

3.2. Amb quina finalitat es va fer? Quina funció compleix?

Amb la finalitat d’ensenyar i explicar una escena de la Bíblia.

3.3. Qui encarregà l'obra?
L'Òpera del Duomo.

3.4. A qui s'adreçava l'obra?

A la població.

3.5. Símbols.

Cap.

3.6. Quines influències artístiques s'hi poden observar?

Influències de l'Antiga Grècia.

3.7. Obra figurativa o no?

Sí, no és abstracte.

3.8. Comunica sensació de força, seguretat, dinamisme, inestabilitat, estabilitat?

Sensació d'estabilitat, força, seguretat, poder.