jueves, 4 de diciembre de 2014

Definició i característiques: ROMÀNIC
L’estil romànic va aparèixer a l’Europa Occidental del segle X.
El nou estil es va caracteritzar per ser de temàtica religiosa.
hi ha una sèrie de trets comuns i característiques que unifiquen l’estil romànic:
-Formes simples i austeres.
-Sobrietat en la decoració.
-Preocupació per la simetria i per les proporcions.
l’estil llombard, provinent del nord d’Itàlia i que va influir molt en l’estil romànic català.
EXEMPLE: VALL DE BOÍ
Snat Esteve d'Ollius és un bon exemple del romànic català
ARQUITECTURA
Els edificis característics d’aquest estil varen ser els monestirs i les esglésies.
Monestir de Sant Pere de Rodes
CARACTERÍSTIQUES DE L’ESGLÉSIA ROMANICA
-Planta de creu llatina, és a dir, dues naus creuades en què la principal era més ampla i més llarga .
-Absis o petites capelles circulars situades a la capçalera.
-Sostre en forma de volta de canó , aconseguida per mitjà d’arcs de mig punt
-Murs massissos, baixos i amb finestres petites .
-Contraforts que reforçaven els murs des de l’exterior .
D’aquest estil destaquen a Catalunya, les esglésies dels monestirs de Poblet i de Santes Creus.
PARTS DEL MONESTIR ROMÀNIC
-L’església, on els monjos resaven.
-El claustre, que era un pati amb un jardí central.
-L’escriptori, on els copistes reproduïen els manuscrits.
-El refectori, lloc en què els monjos menjaven.
-La sala capitular, en la qual es feien les reunions dels monjos.
-L’hostatgeria que acollia els pelegrins i els viatgers.
El monestir més significatiu del romànic català va ser el de Ripoll
E S C U L T U R A
Servia per a decorar els edificis religiosos . A l’interior de les esglésies i de monestirs les escultures eren de fusta i representaven, sobretot, mare de déus , crucifixions i davallaments .
En els exteriors es decoraven els pòrtics i els capitells de pedra , en els quals s’esculpien monstres i éssers fantàstics amb l’objectiu de representar l’infern i el mal .
P I N T U R A
La pintura i l’escultura compartien molts trets. Característiques principals de la pintura:
-Influència de l’art bizantí.
-Ús de la tècnica del fresc.
-Poc domini de la perspectiva.
-Colors plans.
-Imatges rígides, hieràtiques.
-Absència de fons o de paisatges.
En aquella època la majoria de la població era analfabeta,  i la pintura i l’escultura tenien una funció educativa ja que es feien servir per narrar escenes de les sagrades escriptures i la Bíblia, amb les quals els capellans i els monjos hi explicaven els seus sermons i ensenyaments.
La pintura mural romànica de Catalunya va ser de les més importants del seu gènere.  es pintaven pantòcrators, és a dir, Crist representat com a senyor de l’univers. també es van representar altres escenes de la vida de Jesús o de la verge Maria , passatges de l’Antic Testament i simbolismes de la cort celestial .
-A la Vall de Boí, i en concret a les esglésies de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll , hi ha les pintures més significatives del romànic català.
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmSFsPQrybWJbZCij0BPP3ReKl5Qd12IUr4IG0qadKn3wBwBiI2ZwVoIGfACYaAiaFicO2MR3vMpEtLXQQfukWsfz6272fKNz0Smvvb7ATmOZHffH1EZnrToINFh6WR-4ZV1emRVvozPu5/s1600/LA+PINTURA+ROM%25C3%2581NICA3+.jpg

ART ROMÀ
ESCULTURA ROMANA:
L'escultura romana té molta influència grega, (sobretot en les de caràcter religiós), i etrusca, sobretot en el realisme del retrat.
Escultura religiosa
- En els temes mitològics: principalment són escultures copiades d'obres gregues.
El retrat
- El retrat és l'aportació romana per excel·lència a l'escultura. El seu origen està en una antiga pràctica funerària de culte als avantpassats,
- Quan algun home ric moria, es treia de la seva cara una màscara de cera, que es guardava a casa del mort i s'exhibia en els funerals o en altres cerimònies públiques.
- La seva característica principal és el realisme en els trets i en els tocats.
En l’epoca romana hi va haver dos èpoques diferents, parlant dels retrats:
1- Període Republicà
  • Els retrats són de gran realisme, amb els trets facials molt reals. aquests retrats consisteixen en un bust curt, amb només el cap i el coll. Els homes tenen el cabell curt.
2- retrats imperials
En aquesta època, el retrat consistia en el cos sencer dels emperadors. hi trobem tres versions:
  • Imatge togata, l’emperador com un patrici o un pontífex màxim, amb una toga.
  • Imatge thoracata, com a emperador, un cap militar o  un cònsol, i amb indumentària militar, amb una cuirassa.
  • Imatge apoteòsica, emperador heroic o com una divinitat, nu, amb una corona de llorer al cap i representat amb l'atribut d'algun déu.
El relleu romà
- Les seves principals característiques són: la idealització en els temes religiosos, el realisme, i el caràcter narratiu en els relleus de caràcter històric.
- En els relleus històrics, els més significatius del relleu romà, com he dit abans, destaquen en el seu realisme i el seu caràcter narratiu. tot el contrari que en l'escultura grega. allà els fets històrics es recordaven mitjançant temes mitològics, a la romana, els protagonistes són els homes, els generals i els militars que van guanyar les guerres.
- S'adverteix una clara evolució: es passa de l'Estil Pictòric, de modelatge i amb un realisme plenament aconseguits, i amb diversos plans, perspectives assolides amb característiques gairebé pictòriques, etc... als exemples de finals de l'Imperi, en els quals les figures frontals i les hieràtiques es juxtaposen, s’ajunten fent el que es diu Estil Cristal·lí.
Els sarcòfags
- Els sarcòfags, tenen totes les característiques del relleu romà: temàtica mitològica o narrativa sobre el o el predomini del Cristianisme.
ARQUITECTURA ROMANA:
Com l’escultura, l’arquitectura té molta influència tant romana com etrusca.
Característiques
  • És una arquitectura caracteritzada per la monumentalitat, no només per l'espai que ocupa sinó també pel seu significat. Això ve donat també per la idea de la immortalitat de l'Imperi.
  • És una arquitectura utilitària, pràctica, funcional. Per això i també per la pròpia estructura de l'Estat, apareixen noves construccions, amb un gran desenvolupament de l'arquitectura civil i militar: basíliques, termes, etc.
  • És una arquitectura dinàmica.gràcies a l'ocupació d'alguns elements constructius com l'arc i la volta.
  • Els materials utilitzats més freqüents són molt variats: pedra tallada en carreus regulars i disposada a soga i tizón, formigó, maó, fusta ... Quan el material era pobre se solia revestir amb estucat, plaques de marbre o amb ornamentació de mosaics o pintura.
  • es fa servir l'ordre toscà, el jònic i el corinti.. També va ser molt freqüent la superposició d'ordres en edificis molt alts. Normalment en el pis baix s'emprava l'ordre toscà, al mig el jònic i en el superior el corinti. Els capitells, en general, presenten motius amb més llibertat que a Grècia i hi ha alguns amb figuració.
  • Apareixen les garlandes com a elements decoratius.
  • També l'arquitectura romana va emprar la superposició en el mateix va de l'arc i la llinda.
Principals diferències entre l'Arquitectura Romana i la Grega
Hi ha poques diferències entre l’arquitectura romana i grega però n’hi ha unes quantes d’importants:
  • La romana és una arquitectura més ornamentada.
  • Hi ha novetat dels temes decoratius.
  • Major perfecció dels monuments.
  • Els edificis tenen un gran utilitarisme.
  • L'arquitectura és fonamentalment civil i militar, davant l'arquitectura bàsicament religiosa de Grècia.
  • Es tracta d'una arquitectura més dinàmica davant la grega, més estàtica.
  • L'arc, la volta i la cúpula són més utilitzats enfront del llinda de Grècia.
Edificacions Romanes
Els romans van agafar la idea d’edificis antics i els van fer canviant els seus interessos. també en van fer molts de nous:
  • Basíliques
  • Arcs triomfals. Es dedicaven a honra d'algun vencedor gloriós i quan arribava el vencedor, hi passava per sota.
  • Termes o edificis de banys per al servei públic.
  • amfiteatres, no coneguts pels grecs. Eren de planta circular o el·llíptica.
  • Circs. Servien per a les carreres de carros
  • Ponts i Aqüeductes.
  • Calçades. B fundades i empedrades, que començant desde Roma arribaven fins als extrems de l'Imperi.
  • Fòrums
Així mateix, van edificar tipologies ja conegudes però reinterpretades com els habitatges, els sepulcres i els temples.
PINTURA ROMANA:
- Les pintures es trobaven en les parets de les cases dels romans més rics, generalment, es tracta de pintura al fresc, tot i que també està documentada la pintura sobre taula.
- La pintura romana va tenir com a precedents els frescos de les cambres funeràries etrusques i la pintura grega.
- Les restes conservades són mínimes (només Pompeia i Herculà), on els historiadors han establert quatre estils:
  • - Primer estil o d'incrustació (segles II aC i I aC): El més antic, imita revestiments de marbres.
  • - Segon estil, arquitectònic o de perspectiva (del segle I aC al I dC): Els murs s'adornen amb representacions arquitectòniques fingides i intents de perspectiva; també s'introdueixen temes figurats, paisatges i bodegons.
  • - Tercer estil, ornamental o de parets reals (més nou que l'anterior): Es caracteritza per posar els elements arquitectònics en primer pla, subratllant el mur i fent un efecte de finestra. Les arquitectures que apareixen són fantàstiques, introduint-se garlandes i amorets.
  • - Quart estil o d'il·luminisme arquitectònic (segle I dC): En ell es reprèn la perspectiva del segon període però es fan servir més colors i més elements decoratius, introduint formes arquitectòniques molt diverses, requadres amb escenes mitològiques i paisatges imaginaris.
Pintura sobre taula:
- La pintura sobre taula va ser habitual, però en tractar-se de materials peribles no s'han conservat pocs.
Mosaic:

  • El mosaic era la decoració feta de petites peces de pedra, terracota o vidre (les tessel·les), amb les quals es formaven decoracions de motius geomètrics i/o figurats. S'utilitzaven per a la decoració dels terres de les cases, tot i que en alguns casos, en habitatges d'extrema riquesa, apareix en les parets.
  • Els motius decoratius són molt variats. Solen tenir una greca en la vora que emmarca el motiu principal que sol estar al centre, aquest és l'emblema.
APUNTS GRÈCIA
Escultura grega:
L'escultura grega és una manifestació artística que reflecteix els ideals de la civilització grega: l'home era el centre de l'univers. també buscaven un ideal de bellesa basat en l'equilibri i la proporció.
El tema central era la figura humana. com he dit abans, es buscava un model de bellesa, que es deia cànon, amb les proporcions perfectes.
Els materials que es feien servir més eren el marbre, el bronze i amb menys utilització l'or i l'ivori.
hi va haver 3 grans períodes:
  • Arcaic: (segle VII aC - inicis del segle V aC). tenien molta influència egípcia. El tipus d'estàtua grega carascterística  d‘aquest període, el Koúros, segueix models egipcis.

Característiques

Tenien una Frontalitat rigorosa i molta Rigidesa i Hieratisme. els braços estaven enganxats al cos i els punys estaven tancats. el Pes estava repartit igual sobre les dues cames i tenien la cama esquerra avançada. Tots dos peus estaven assentats a terra
  • Clàssic: va sorgir als segles V a.C.
Van aconseguir representar la part harmònica del cos: van representar agilitat i moviment. aquest període es pot dividir en tres subperíodes: període protoclàssic (480-460 aC), primer classicisme (460-400 aC) i segon classicisme (400-323 aC).
  • hel·lenístic: L'art hel·lenístic va de finals del segle IV aC al segle I aC. en aquesta època s’explota i es desenvolupa les aportacions de les etapes anteriors.
Característiques
  • Intensifica el moviment fins a cargolar i distorsionar les figures.
  • Accentua les emocions i les expressions de dolor, angoixa, esforç i desànim.
  • Exagera l' esforç físic inflant i deformant els músculs.
  • Profunditza en els estudis de tridimensionalitat, cercant postures complexes que obliguin l'espectador a visionar-les des de diferents angles.
  • Es recrea en la nuesa tant la masculina com la femenina i l' efeminada (hermafrodites) i conrea temes nous o poc freqüents fins al moment (infantesa, vellesa, lletjor, deformitat, etc.).
  • Els temes es diversifiquen, introduint les imatges quotidianes i anecdòtiques, les al·legories, el retrat i els grups escultòrics.

Arquitectura grega:
L'arquitectura de l'antiga Grècia va fixar les bases de l'arquitectura durant segles. és a dir, els edificis d’èpoques posteriors estaven basats en els edificis grecs.
els temples, es caracteritzavenn per la simplicitat, amb només una sala allargada i un pòrtic. Aquesta senzillesa es veu reflectida en la estructura, arquitravada sobre columnes
estils arquitectònics:
els cànons de l'arquitectura grega hi destacaren tres ordres arquitectònics: dòric, jònic i corinti, que es diferencien en la altura i diàmetre de la columna i les formes del capitell i del entaulament.
  • dòric: La columna consta d’una base, un fust i un capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d'arquitrau, fris i cornisa. EX: El Partenó.
  • jònic: És més esvelt que el dòric. La columna té base i el fust es remata en un capitell format per dues volutes. L' arquitrau no és llis. EX: El Erecteó.
  • corinti: Representa la decoració i la vistositat. és més estilitzat que el jònic. la principal diferència entre els dos ordres és el capitell que llueix una decoració vegetal. EX: El temple de Zeus Olímpic a Atenes.

Tipus d'edificis

Els tipus d'edifici que més importància han tingut són el temple i el teatre:

Temple

Els temples grecs es caracteritzen per la seva estructura molt simple. Consistien en una única sala a la qual s' accedia per un pòrtic. La sala albergava la estàtua del déu i es deia naos. El pòrtic es deia pronaos
El temple consta d'un local amb una sola obertura, la porta,  i sense finestres. Davant hi té un pòrtic amb columnes. De vegades el temple té dos locals, amb les portes a les façanes principals, i en aquest cas cada local sol estar dedicada a un déu diferent.
A partir del segle IV a C apareixen temples de planta circular anomenats tholos.
Teatre:
Eren a l'aire lliure. Les grades tenien forma semicircular i estaven posades al pendent d'unturó. D'aquesta forma aprofitaven la inclinació natural del terreny, per permetre que tots els espectadors veiessin l'escenari sense obstacles.
L'escenari estava precedit per una zona també semicircular, l'orchesta (orquestra) que servia com a reflector del so. Amb aquest i altres parts, aconseguien que als teatres poguessin haver-hi fins a 15.000 espectadors.
els teatres es van crear amb finalitats religioses amb el culte al déu Dionís.aquests teatres com he dit abans, es construien sobre un pendent on s'excavaven els seients per als espectadors. La graderia semicircular, anomenat Koilan o Cavea, es realitza en pedra des del segle IV aC.