COMENTARI DE LA OBRA RENEIXENTISTA…LA GIOCONDA

1. documentació general:

1.1. Què és? Nom del Quadre.

R. És un quadre, que es diu la Gioconda.

1.2. Què s’hi veu?

R.. S’hi pot veure el retrat de Lisa Gherardini, l’esposa de Francesco Bartolomeo de Giocondo.

1.3. Quan es va fer? Cronologia.

R. La obra va ser pintada l’any 1503 al 1519.

1.4. Qui en va ser l’autor?

R.  L’autor en va ser Leonardo da Vinci (1452- 1519), la Gioconda va ser la última obra d’aquest.

1.5. On es troba o es trobava?

R . Va ser adquirida per el rei Francesc I de França a principis del segle XVI, i desde llavors ha sigut propietat de l’Estat francès. Actualment està exposada al Museu del Louvre a París.

1.5. Quin era el context polític, econòmic, cultural, etc, del moment?

R. Era en el renaixement, una època de canvis on l’home començava a pensar que deu no era el centre del món, sinó que eren el propi home el centre.

2. Anàlisi formal:

2.1. Com és la pintura?

R. L’obra és de tipus retrat i apareix solament una persona en un fons indefinit.

2.2 Aspectes diversos. Descripció:

2.2.1. Suport utilitzat:

R. L’obra està feta sobre una taula d’àlber.

2.2.2. Tècnica pictòrica:

R. És una obra feta a la pintura a l’oli sobre taula, combinat amb l’sfumato.

2.2.3. Distribució de l’espai, dels elements. Predomini de quin tipus de línies? Composició.

R. L’obra es pot dir que té certa igualtat entre si, és a dir una simetria força visible, tot i que la figura de la dona està de costat i això mostra més una zona que una altra.

2.2.4. Com és la il·luminació? I el color?

R. La il·lumiació és real. És una barreja de llum i sombra, tot i que hi ha molta claredat i llum brillan en la Gioconda en sí. En el colo la Gioconda són de tonalitats gris i blaus i per crear atmósfera itilitza tonalitats marrons.

2.2.5. Expressa repòs, moviment, força? On?

R La pintura està en repòs, la Mona Lisa està sentada i darrere seu hi ha un paisatge sense moviment..

2.2.6. Hi ha text inclòs?

R. La Gioconda no inclou cap text en la obra.

2.2.7. Quines diferències presenta i semblances presenta aquesta obra respecte d’altres del mateix període?

R. La principal característica de la obra i també diferència, és la forma de pintar és a dir sfumato.

3. Interpretació:

3.1. Quin tema és? Estil.

R. La Gioconda representa el retrat de Lisa, que era qui posava per la obra.

3.2. Amb quina finalitat es va pintar? Quina funció compleix?

R. La finalitat principial de la obra era fer un retrat. Tot i que també va aconseguir una finalitat de fer desapareixer una por que hi havia abans entre la població d’aquella època, que pensaven que si erets retratat en una obra la teva ànima es quedaria alla tancada.

3.3. Quins elements de l’imaginari de l’època defineix?

R. Entre el paisatge del fons, es pot contemplar un pont, fet que que podria estar mostrant l’importància de l’ingenyieria i l’arquitectura.

3.4. Qui encarregà l’obra?

R. L’obra no va ser encarregada per ningú, Leonardo da Vinci va mantenir l’obra amb ell fins a la seva mort.

3.5. A qui s’adreçava l’obra?

R. Era una obra purament decorativa i personal.

3.6. Símbols.

R.

3.7. Quínes influències artístiques s’hi poden observar?

R. Hi podem observar la dedicació cuidadosa de cada detall en la Lisa. Buscava reflectar perfectament la belles de la dona.

3.8. Quins recursos expressius s’han emprat per a persuadir el receptor? Quins valors vol transmetre?

R. Darrere la Gioconda s’han amagat moltíssims enigmes, com per exemple l’expressió de la seva cara, l’origen de la model, d’on venia l’inspiració de l’autor. Totes aquestes coses ham mantingut intrigats tant a persones que visitaven el cuadre, com cíentifics que porten temps buscant les respostes.

LA PINTURA

DEFINICIÓ: etimologia,del llatí pictura, relacionat amb pignere, “pintar''. La pintura és l'art de pintar.

La unitat física d’una pintura queda constituïda pel suport sobre el què es pinta (taula, mur, paper, tela...) i els pigments, que són aquells materials que el pintor aplica sobre els suports mitjançant el pinzell o altres estris, i que dóna color, forma i vida a la pintura.

A part dels materials pictòrics emprats tradicionalment es troba també, en la pintura contemporània, la utilització i aplicació de materials molt diversos com ara papers enganxats, sorra, objectes de tot tipus, ja siguin metàl·lics, de fusta, etc.

Els diferents materials triats i utilitzats per l’artista possibiliten la creació de diferents textures.

És important tindre en compte la intenció del creador, que definirà i caracteritzarà la relació amb la seva obra.

Per analitzar una obra, podem diferenciar:

ELEMENTS PLÀSTICS:  

Aquest són el elements plàstics de la pintura:

La línia i el dibuix, fa que identifiquem les formes,conté un llenguatge propi i pot estar present o no a l'obra.

La prespectiva, és la representació de la tercera dimensió, que va afectar al llarg de l'història per diferents mètodes. Es pot dividir en: jerarquica, diferents tamanys de les figures, pintura plana, sense volum ni prespectiva, central línies, prespectiva lineal i punts de fuga, l'escorç, recurs de la prespectiva, l'esfumatto, difuminació dels contorns i la prespectiva de l'àrea, l'atmosfera entre les figures.

El color, és l'element fonamental de la pintura, el pigment més aglutinant.

Aquí dividim: el colors primaris, les games dels colors i l'aplicaió del color que pot ser uniforme, espesa, nerviosa...

La llum, element relacionat amb el mode de representar el volum i l'espai. Els tipus i l'evolució es molt variada:  natural diurna, llum uniforme en la pintura plana romànica amb una evolució que modela els volums en la pintura gòtica; nocturna és clara, la pintura renaxentista de dramàtics clarobscurs i el tenebrisme barroc.

El model i volum, representa el volum i la tercera dimensió de les figures mitjançant el dibuix i la sombra.

La composició, forma de ordenar les figures en el plànol. Si està basada en la forma serà d'esquemes expressades per mitjà de figures geomètriques, si la composició està basada en la llum serà organitzada mitjançant la iluminació i si d’altra banda si està basada en el color estarà basada en efectes mitjançant en l'utilitat de diferents tons.

LA TEMÀTICA:

Els diferents temes són: la religió, profans, retrats ila mitològia

 

LES TÈCNIQUES DE LA PINTURA:  

PINTURA MONUMENTAL (quan es pinta sobra un mur o paret) es diferència entre: color fresc, encàustica, mosaic, vidrera.

PINTURA EXENTA (quan es pinta sobre suports transportables i varies tècniques) es diferència entre: temples, òleos, acrílicos, altres papers.

L'ESCULTURA

DEFINICIÓ: art d'esculpir.

Es poden distingir diferents tipus:

• TALLA: Es refereix al concepte d'escultura derivat del llatí.

SCUPLERE: amb martell i el cisell sobre materials durs. La talla de fusta, permet d'emprar la maça i la gúbia.

• MODELAT: fa falta materials tous fets a mà o amb algun estri com per exemple l'espàtula.

El procediment més important, del procés, per obtenir l'obra és el que es fa quan és de bronze, mitjançant fundicions.

• LA PLÀSTICA.

Deriva del grec plastiqué, o art de modelar i fa referència només a aquella activitat escultòrica ue us materials tous, modelables a mà.

LA TRIDIMENSIONALITAT.

La característica pròpia de l'escultura i que la diferència de la pintura, és la tridimensionalitat.  Això s'hi troba a en l'escultura de bulto rodó i exempta , també a l'escultura amb relleu. La tridimensionalitat provoca la multiplicitat de punts de vista, la percepció de la peça es pot fer de llocs diferents, per això la llum i l'imposició, es important.

MATERIALS: configura l'obra escultòrica que tindrà una gran importància cabal. El material s'ofereix a la vista tant com al tacte, aquest reforca els diferents poders expressius dels diversos materials. L'expressivitat dependrà de la seva pròpia naturalesa i de la textura  aconseguida pel seu autor.

A partir del segle XX, van apareixent nous materials.

REPÓS I MOVIMENT.

La representació depèn principalment de les formes (encara que altres elements influeixin). La combinació de línies verticals i horitzontals amb altres en diagonal, corbes i formes geomètriques, poden donar a l'obra una gran sensació de moviment en repòs.

La il·lusió de moviment es crea mitjançant el ritme (seqüències rítmiques i essencialment lineals que estimulan la imaginació creant una sensació il·lusòria de moviment. Les líneals oblics, són una variació) i la tensió com a dinamització i vivificació.

MOVIMENT REAL.

L'espectador al voltant de la figura, mitjançant el tractament rítmic de la pròpia escultura (hel·lenística i barrocs) i el moviment real, inciat pel rus Naum Gabo, amb una construcció d'una sola barreta que vibra al ser impulsada per un motor que produeix un moviment virtual.

LA LLUM I EL COLOR.

LA LLUM: paper essencial com a element plàstic. Hi ha una llum natural amb la que compta l'escultor alhora de distribuir les masses i els volums.

EL COLOR:aplicat a l'escultura té diferents sentits (segons l'època). Al egipci  el color posseeix una intenció simbòlica i al barroc comporta una interès natural.

DIFICULTATS EN L'APRECIACIÓ DE L'ESCULTURA:

L'escultura  ha tingut dificultats per establir la seva independència, per ficar l'expressió que li és pròpia, per autodefinir-se. L'escultura és massa trimidensional, ocupa un espai i contada per uns sentits que capten el seu volum i pes, a més de l'aparença visual. I sol·licita el sentit del tacte.

FIXTA PER COMENTAR UNA OBRA ESCULTÒRICA:

    OBSERVACIÓ I ANÀLISI DE L'ESCULTURA.

    CARÀCTERITZACIÓ DE L'OBRA: segons la seva forma.

   Una figura exempta és amb la que es pot girar completament al seu voltant.

    RELLEU: el relleu en canvi està unit a un fons i no es pot voltar. Hi han diferents tipus de relleu:

    Relleu negatiu (les figures estàn més enfonsades que en el plànol primitiu)

    Alt relleu (les figures sobresurten més de la meitat del seu volum)

    Baix relleu (les figures sobresurten menys de la meitat del seu volum)

    TIPUS DE MATERIAL UTILITZAT (determina a tècnica instrumental)

    -Fang

    -Pedra

    -Metall

    -Fusta

    COMPOSICIÓ i incidència de la llum.

    Relació entre volums de l'obra i creació d'espais i exteriors.

    Incidència de la llum sobre l'obra i com afecta l'observació  de l'estàtua.

    Ordenació de l'equilibri i de la simetria o no de l'obra.

    La proporció, la relació entre les diferents parts del cos, entre elles i el conjunt, ha estat objecte     d'estudi per part dels escultors.

    TEXTURA: tipus d'acabament de l'obra.

    IDENTIFICACIÓ DE L'OBRA I VALORACIÓ DEL SEU CARÀCTER HISTÒRIC.

    Identificació de l'estil i de l'autor, i de les seves característiques.

    Relació de l'obra amb el seu marc històric i a la inversa.

    L’ÚS DE L'OBRA.

   Decoració aplicada a un monument arquitectònic i la seva adaptació a les limitacions de l'espai assenyalat.

    Suport d'un element constructiu.

    Decoració interior associada a un mobiliari o bé decoració exterior.

ARQUITECTURA

ARQUITECTURA:  és l'art de crear espais, exteriors o interiors, coberts o descoberts.

Punts per analitzar un edifici:

 -Documentació general (cronologia,nom de l’edifici, lloc on es troba actualment, etc.)

 -Anàlisi Formal

    

    1. MATERIAL: les construccions que es fan amb diferents materials que s'utilitzen de forma diferent, depén de l’època de construcció de l’edifici.

Els materials són elements sólids amb resistència, amb capacitat de suportar pesos i conduir-los cap baix, on hi ha els fonaments. Alguns materials utilitzats són: la pedra, la fusta, el maó, el plàstic...

    2. SISTEMES CONSTRUCTIUS:  El pes dels materials es descarrega cap baix, portant-se als fonaments, segons criteris que varien en funció del tipus de coberta usada.

COBERTA: La coberta és l'element que protegeix l'edifici de l'exterior; descarrega el seu pes als murs o pilars. Podem dir que d'ella que és una estructura de voltes, i té un punt central que  porta el mateix pes, per quatre grans pilars que arriben a formar una creu.

El pes es pot soportar amb bigues, però que només soporten una part de l’edifici o amb arcs que forman una xarxa, carreguen el pes a la part inferior.

    3.TIPUS D'EDIFICIS:. Cada edifici es diferència pels diferents usos d’aquest.

    4. L'ESPAI:  Els edificis tenen un exterior, que tanca el seu volum, o sigui que l'exterior és un altre espai diferent.

    5. SÍMBOLS: Són els elements que donen sentit a l'edifici.

    

  6. REGISTRES: Per que els constructors tinguin una idea ben precisa del que han de fer, usem els anomenats plànols, que expressen visualment les diferents parts que es vol construir.

Hi han diferents formes visuals: LA PLANTA, vista des de dalt, L'ALÇAT, vista des de devant i per últim EL PERFIL, vista des de un costat.

Anàlisi d'una obra arquitectònica

Catedral de Notre Dame

1.- Documentació general.

1.1.- Què és? Nom de l’edifici.

· La Catedral de Notre Dame és una església de culte catòlic, és la seu episcopal de París.

1.2.- Què s’hi veu?

· Estem veient l’edifici des d’un dels seus laterals, a la esquerra de la foto i podem veure dos grans torres que formen la façana frontal i que es poden veure des de casi qualsevol punt, el que més sorprèn d’aquesta imatge és segurament la roseta que hi ha en en un dels edificis laterals i la punta punta d’agulla de decoració on hi acaba amb una creu. Aquest edifici està compost d’una nau central molt gran i té dos laterals que formen la forma de creu..

1.3.- Quan es va fer? Cronologia.

· És va fer entre el 1163 - 1345.

- 1163: comença la obra de construcció, durant la construcció passarien diferents arquitectes, mostrant el perquè de les diferències estilístiques presents en l’edifici.

-1182: el cor jk anime ja donava serveis religiosos y, durant la transició de segles es va acabar la nau principal.

- XIII: als inicis d’aquest segle, comencen les obres de la façana oest amb dues torres.

-1250 a 1267: es contrueixen els braços del transsepte.

-!267 a 1345: l’edifici ja acabat, va fent modificacions posteriors però des de l’estrucutura principal ja acabada..

1.4.-On es troba? 

La Catedral de Notre Dame es situa a la Illa de de la Cité, a París, capital de França. Coordenades: 48º51’11’’N 2º20’59’’E

1.5.- Quin era el context del moment?

Era una important catedral per fer grans esdeveniments relacionats amb l’església..

1.6.- Quin en va ser l’arquitecte?

El seu constructor va ser Maurice de Sully  Viollet-le-Duc i Baptiste Lassus.

2.- Anàlisi formal

2.1. Com és l'edifici?

És un edifici de planta basilical, de tema religiós.

2.2. Aspectes diversos:

2.2.1. Materials utilitzats.

Està construïda de pedra tallada.

2.2.2. Tractament del mur.

Fa poc es va realitzar un tractament especial del mur a les parts obscures i a les gàrgoles en mal estat.

2.2.3. Sistema constructiu.

Esta construïda mitjançant arcs i arcbotants, típics de l’època gòtica.

2.2.4. Elements de suport.

Ajuden a soportar el pes els arcs i arcbotants que es poden localitzar als voltants de la catedral i a les finestres.

2.2.5. Elements suportats.

Els elements suportats serien les cúpules, i la torre d’agulla.

2.2.6. Espai interior.

2.2.6.1. Distribució bàsica de l'espai.

Hi ha una nau principal, i quatre naus secundàries.

2.2.6.2. És un espai unitari o fragmentat?

És un espai fragmentat ja que té més d’una nau.

2.2.6.3. Com és la il·luminació? D'on

procedeix?

L’ Il·luminació prové de les finestres i rossellons

2.2.6.4. Ornamentacions?

L’ornamentació es molt abundant a causa de l’època de construcció, en aquest cas la gòtica.

2.2.7. Espai exterior.

Té una gran plaça, que envolta la façana oest, les dos torres i la resta de les façanes

2.2.7.1. Descriure-hi les ornamentacions.

Hi ha ornamentacions de molts tipus, com les gàroles, que representen éssers mitològics, a les portes podem observar escenes religioses i als peus de la porta de la Mare de Deu.

2.2.8. Què caracteritza l'estil?

Les ornamentacions, els arcsbotants i els arcs ogivals.

2.2.9. Quines diferències i semblances presenta aquest edifici respecte d'altres del mateix indret i/o període?

El disseny dels arcbotants, semblances amb la planta basilical.

3.- Interpretació

3.1. Quin tipus d'edifici és? El seu caràcter. 

És un edifici de caràcter religiós

3.2. Amb quina finalitat es va construir? Quina funció compleix? 

Amb la finalitat d'expresar el poder de França i el centre religiós, encara segueix sent un lloc religiós

3.3. Quin imaginari reflecteix? 

Déu

3.4. Qui encarregà l'obra? 

El bisbe Maurice de Sully

3.5. A qui s'adreçava l'edifici?

 A la Verge Maria

3.6. Símbols, sobretot lligats a les ornamentacions. Guarden relació amb alguna ideologia?

Si, amb la ideologia cristiana

3.7. Quines influències artístiques s'hi poden observar? 

La Gòtica

4.- Conclusió

Construïda per demostrar poder i fe religiosa,

En aquests moments es un lloc basicament turístic.